6.1.06

Els aires de La Roma

Quadrigues Imatges Google

(Certament l’aire que respiraven els romans en les seves conquestes fa dos mil anys, pujats a dalt les quadrigues i cridant a tot pulmó, em fa una certa enveja, i el poema descobreix el perquè)

Eres l’aire de cristall,
de la Roma en plena glòria,
el respir de vella història,
la cançó fresca del gall.

Eres la veu de conquesta,
al damunt de les quadrigues,
aquells cotxes i els aurigues,
sense escapes de la infesta.

Eres pur i ple d’aromes,
de la Terra original,
i en el temps industrial,
t’hem omplert de fum els homes.

T’hem trencat el goig diví,
amb la màquina roncaire,
i de net ja no ho ets gaire,
per al gall cada matí.

Aire d’or de fa dos mil,
el nostre mon de Babel,
desitja el dolç caramel,
i el perfum del teu Abril.

2 comentarios:

BartolomeC dijo...

Silveri: el suyo es un Blog entrañable y su forma de entender la poesía lo hace más entrañable sin duda.

Un saludo.Bartolomé C.

Anónimo dijo...

sí... a mi em passa el mateix cada cop que vaig, que torno!, a la muntanya