Ahir va ser

Any 1945 Imatges Google

(Quan vam celebrar els 60 anys el grup de la lleva del meu poble nescuts al 1945, la filla de l'antic sereno ens va escriure i recitar aquest poema. Concretament, la Mª Assumpció Benach)

Ahir va ser així. Ho explico (aquesta poesia no és meva)

Quan el sol esta radiant
i a la nit hi ha lluna plena
sents que en tu es desencadena
un sentit d’ànim vibrant.
Al mil nou-cents quaranta cinc
no érem més que uns infantons
i ens trobem uns seixantons
quan arriba el dos mil cinc.
El que compta no és l’edat
sinó les moltes vivències
i el farcellet d’experiències
que el temps nostre ha comportat.
Els primers anys al col·legi
fent algun que altre garigot
i el cinema d’en Xarlot
era el nostre privilegi.
Dels llapis i les llibretes
hem passat a l’Internet
també el poble esta molt net
sense fems ni “olivetes”.
L’ambient del carrer major
i anar a ballar al molí
el casal que és construí
i un cinema d’allò millor.
La festa major a la plaça
l’estrena d’un nou vestit
i el quedar-te avergonyit
quan et donaven carbassa.
¿I no recordeu les gralles
i la fira amb tants gitanos
amb molt bestiar i tatanus
i els paredons de quincalla?
¿Qui podria pensar tot d’una
en pantalles de colors
que tindríem televisor
i que aniríem a la lluna?
Tractor cotxe i avió
amb aire condicionat,
si algun carro s’ha quedat
es sols per decoració.
Però no parlem més de ciència
que no acabaríem mai
i com que el sopar és tan guai
ja em tingut prou paciència.
Em resta molt per explicar
hi ha tantes i tantes coses…
però cal deixar algunes roses
per collir-les l’endemà.
Que gaudim doncs de la festa,
del viure que ens ha tocat
d’un mon quasi capgirat
com en aquest vers manifesto.

M. Assumpció Benach, Octubre 2005

La foto dels seixantons del poble es aquí
http://fotosamigues.blogspot.com/2007/02/seixantons-del-poble.html


(Nota: en el paragraf 5 quan diu "sense fems ni olivetes", les "olivetes" les he entès com els "cagallonets" de cabra que sempre abundaven en els nostres carrers.)