"Barsintrinsic"

(Aquest poema el vaig dirigir a'n Joan Gaspar, quan era president del Barça i passava uns problemes molt greus que al final l'obligaren a dimitir).

Fem un Barça com ens cal,
retallem-nos el jornal.
Tenim masses estrangers,
es un Barça de lloguers.
Volem jugadors de Casa,
amb el cor fet una brasa.
Aquesta milionada,
per l’esport es una errada.
Visca el Barça català,
si no fos pel dinerar.
Catalunya amb la pilota,
pel calaix va a la derrota.
Tenim massa gent de fora,
la gespa es acusadora.
Cal cuidar mes el planter,
fem de segona el caixer.
Visca el camp amb gent de casa,
tenen mes llarga l’espasa.
L’afició es tonteta,
sempre fa la malifeta.
Gaspar, no miris la plebs,
d’ella la llum no la reps.
Per a tu, Barça dels socis,
fastigueges de psicosis.
Tota aquesta davallada,
el bon Euro l’ha portada.
A Gaspar i dirigents,
sigueu dels euros prudents.
Gaspar meu i companyia,
afineu la punteria.
Gaspar meu, pensa-t’ho bé,
Catalunya va el primer.
Catalunya triomfant,
si el Barça és el seu amant.
El pesseter mon del gol,
era pur al seu bressol.
Això de veure el futbol,
avui és com fer el mussol.
Salut al Gaspar del Barça,
ara en temps de calamarsa.
Un Gaspar original,
sense deixar el pedestal.
Que al Barça el salvi el bon Deu,
posem el Cel amb relleu.
Gaspar, fes-ho sempre al vespre,
un Parenostre en la gespa.
Practica l’esport Gaspar,
que els problemes son d’infart.
Gaspar meu de la pilota,
sigas fervent patriota.
Gaspar meu de la derrota,
Deu te guardi de picota.
Gaspar, ànim i aguanta,
que compleixis els noranta.
Visca el conseller Casaus,
l’Avi Barça de les paus.
Barça, Barça, cap on vas?,
res de Gaspar al traspàs.