Quadrigues Imatges Google
(Certament l’aire que respiraven els romans en les seves conquestes fa dos mil anys, pujats a dalt les quadrigues i cridant a tot pulmó, em fa una certa enveja, i el poema descobreix el perquè)
Eres l’aire de cristall,
de la Roma en plena glòria,
el respir de vella història,
la cançó fresca del gall.
Eres la veu de conquesta,
al damunt de les quadrigues,
aquells cotxes i els aurigues,
sense escapes de la infesta.
Eres pur i ple d’aromes,
de la Terra original,
i en el temps industrial,
t’hem omplert de fum els homes.
T’hem trencat el goig diví,
amb la màquina roncaire,
i de net ja no ho ets gaire,
per al gall cada matí.
Aire d’or de fa dos mil,
el nostre mon de Babel,
desitja el dolç caramel,
i el perfum del teu Abril.
5.1.06
"Barsintrinsic"
(Aquest poema el vaig dirigir a'n Joan Gaspar, quan era president del Barça i passava uns problemes molt greus que al final l'obligaren a dimitir).
Fem un Barça com ens cal,
retallem-nos el jornal.
Tenim masses estrangers,
es un Barça de lloguers.
Volem jugadors de Casa,
amb el cor fet una brasa.
Aquesta milionada,
per l’esport es una errada.
Visca el Barça català,
si no fos pel dinerar.
Catalunya amb la pilota,
pel calaix va a la derrota.
Tenim massa gent de fora,
la gespa es acusadora.
Cal cuidar mes el planter,
fem de segona el caixer.
Visca el camp amb gent de casa,
tenen mes llarga l’espasa.
L’afició es tonteta,
sempre fa la malifeta.
Gaspar, no miris la plebs,
d’ella la llum no la reps.
Per a tu, Barça dels socis,
fastigueges de psicosis.
Tota aquesta davallada,
el bon Euro l’ha portada.
A Gaspar i dirigents,
sigueu dels euros prudents.
Gaspar meu i companyia,
afineu la punteria.
Gaspar meu, pensa-t’ho bé,
Catalunya va el primer.
Catalunya triomfant,
si el Barça és el seu amant.
El pesseter mon del gol,
era pur al seu bressol.
Això de veure el futbol,
avui és com fer el mussol.
Salut al Gaspar del Barça,
ara en temps de calamarsa.
Un Gaspar original,
sense deixar el pedestal.
Que al Barça el salvi el bon Deu,
posem el Cel amb relleu.
Gaspar, fes-ho sempre al vespre,
un Parenostre en la gespa.
Practica l’esport Gaspar,
que els problemes son d’infart.
Gaspar meu de la pilota,
sigas fervent patriota.
Gaspar meu de la derrota,
Deu te guardi de picota.
Gaspar, ànim i aguanta,
que compleixis els noranta.
Visca el conseller Casaus,
l’Avi Barça de les paus.
Barça, Barça, cap on vas?,
res de Gaspar al traspàs.
Fem un Barça com ens cal,
retallem-nos el jornal.
Tenim masses estrangers,
es un Barça de lloguers.
Volem jugadors de Casa,
amb el cor fet una brasa.
Aquesta milionada,
per l’esport es una errada.
Visca el Barça català,
si no fos pel dinerar.
Catalunya amb la pilota,
pel calaix va a la derrota.
Tenim massa gent de fora,
la gespa es acusadora.
Cal cuidar mes el planter,
fem de segona el caixer.
Visca el camp amb gent de casa,
tenen mes llarga l’espasa.
L’afició es tonteta,
sempre fa la malifeta.
Gaspar, no miris la plebs,
d’ella la llum no la reps.
Per a tu, Barça dels socis,
fastigueges de psicosis.
Tota aquesta davallada,
el bon Euro l’ha portada.
A Gaspar i dirigents,
sigueu dels euros prudents.
Gaspar meu i companyia,
afineu la punteria.
Gaspar meu, pensa-t’ho bé,
Catalunya va el primer.
Catalunya triomfant,
si el Barça és el seu amant.
El pesseter mon del gol,
era pur al seu bressol.
Això de veure el futbol,
avui és com fer el mussol.
Salut al Gaspar del Barça,
ara en temps de calamarsa.
Un Gaspar original,
sense deixar el pedestal.
Que al Barça el salvi el bon Deu,
posem el Cel amb relleu.
Gaspar, fes-ho sempre al vespre,
un Parenostre en la gespa.
Practica l’esport Gaspar,
que els problemes son d’infart.
Gaspar meu de la pilota,
sigas fervent patriota.
Gaspar meu de la derrota,
Deu te guardi de picota.
Gaspar, ànim i aguanta,
que compleixis els noranta.
Visca el conseller Casaus,
l’Avi Barça de les paus.
Barça, Barça, cap on vas?,
res de Gaspar al traspàs.
Amistat, Musica, Magia, Inspiració
L'AMISTAT
Un hortet ple de melons
i entre molts algun de bo.
Això son certes raons
per trobar l’amic millor.
Com la sang a la ferida
mai fallen els bons amics.
Ells arriben de seguida
sense caldre fer repics.
La carrera dels humans
passa estones al desert.
L’amic ens dóna les mans
i és l’oasi descobert.
Tenim la telefonia
que ens evita la tractesa.
Ens convé la galania,
per fer l’amistat marquesa.
Les amistats perilloses
son de tribu molt urbana.
Lloc de terres pantanoses
senyalat amb la barana.
LA MUSICA
¡Quins sons, quines melodies! Oh musica musica!.
Ets el soroll més agradable
només comparat al cant dels ocells.
Ets el deliciós fruit dels arbres de les cultures dels pobles.
Quan ens rodeges amb l’exercit dels teus instruments,
ens sentim protegits de la tristesa.
Ens calmes la fredor de les penes
quan ens abrigues amb el teu mantell d’infinites harmonies.
Ets el senyal del mon amagat en la immensitat dels estels.
Sota les teves dolces notes
se’ns inflen els cors vers l’estimació universal.
Ets la veu dels éssers angèlics
i la primera tastada del menjar del Paradís que tots somniem.
Ets la creació de las arts de més volada espiritual.
¡Quins sons, quines melodies! ¡Oh música musica!.
Qui tingui orelles que t’escolti,
i a ben segur que ja per endavant
la futura terra promesa albirarà.
LA MAGIA
De l’antigor fou la Màgia,
sort de mals i d’hemorràgia.
Era l’art dels guaridors,
de les tribus els senyors.
De bruixots i fetilleres,
rajava aigua en les sequeres.
D’esperits contra natura,
en visqué l’agricultura.
Alguns mags dintre la Historia,
han sofert inquisitoria.
Es un mon ple de misteris
barrejat amb encanteris.
De fetitxes i amulets,
tothom porten com barrets.
La fada maca amb l’estrella,
la voldriem de parella.
Els mags d’ara en els teatres,
ens estalvien psiquiatres.
El conill dins la xistera,
ens empeny a riallera.
La Pamela és la companya,
que distreu els ulls amb manya.
Quan trossegen la Pamela,
ens provoquen cagarel·la.
La Màgia és il·lusió,
contra la tribulació.
Dia dels Mags d’Orient,
regals als nens en augment.
¡¡¡Alerta mags de la terra,
que manca l’aigua en la gerra!!!.
LA INSPIRACIÓ
Que és la Inspiració?.
Espurnes descendents de llum divina
confortant a la terra pelegrina.
Que és la Inspiració?.
Creacions humanes admirades
amb empremtes dels deus entremesclades.
Que és la Inspiració?.
Un esforç de recerca acumulat
donant fruit al moment menys pensat.
Que és la Inspiració?.
Una gran sacsejada a la idees
al temps de glorioses epopeies.
Que és la Inspiració?.
Borretxera de geni creador
barrejada amb amor envolador.
Que es la Inspiració?
Una encesa de sopte d’un llampec
despertant al poeta dormilec.
Que és la Inspiració?.
Bellesa torbadora quan envolta
de formes i costums de poca solta.
Que es la Inspiració?.
Durant l’enfonsament de les “bessones”
nostres cors en angoixa a les estones.
Que és la Inspiració?
Bellesa encisadora de Natura
adornada amb paraules de cultura.
Que és la inspiració?.
Una empenta a més estimació.
Un hortet ple de melons
i entre molts algun de bo.
Això son certes raons
per trobar l’amic millor.
Com la sang a la ferida
mai fallen els bons amics.
Ells arriben de seguida
sense caldre fer repics.
La carrera dels humans
passa estones al desert.
L’amic ens dóna les mans
i és l’oasi descobert.
Tenim la telefonia
que ens evita la tractesa.
Ens convé la galania,
per fer l’amistat marquesa.
Les amistats perilloses
son de tribu molt urbana.
Lloc de terres pantanoses
senyalat amb la barana.
LA MUSICA
¡Quins sons, quines melodies! Oh musica musica!.
Ets el soroll més agradable
només comparat al cant dels ocells.
Ets el deliciós fruit dels arbres de les cultures dels pobles.
Quan ens rodeges amb l’exercit dels teus instruments,
ens sentim protegits de la tristesa.
Ens calmes la fredor de les penes
quan ens abrigues amb el teu mantell d’infinites harmonies.
Ets el senyal del mon amagat en la immensitat dels estels.
Sota les teves dolces notes
se’ns inflen els cors vers l’estimació universal.
Ets la veu dels éssers angèlics
i la primera tastada del menjar del Paradís que tots somniem.
Ets la creació de las arts de més volada espiritual.
¡Quins sons, quines melodies! ¡Oh música musica!.
Qui tingui orelles que t’escolti,
i a ben segur que ja per endavant
la futura terra promesa albirarà.
LA MAGIA
De l’antigor fou la Màgia,
sort de mals i d’hemorràgia.
Era l’art dels guaridors,
de les tribus els senyors.
De bruixots i fetilleres,
rajava aigua en les sequeres.
D’esperits contra natura,
en visqué l’agricultura.
Alguns mags dintre la Historia,
han sofert inquisitoria.
Es un mon ple de misteris
barrejat amb encanteris.
De fetitxes i amulets,
tothom porten com barrets.
La fada maca amb l’estrella,
la voldriem de parella.
Els mags d’ara en els teatres,
ens estalvien psiquiatres.
El conill dins la xistera,
ens empeny a riallera.
La Pamela és la companya,
que distreu els ulls amb manya.
Quan trossegen la Pamela,
ens provoquen cagarel·la.
La Màgia és il·lusió,
contra la tribulació.
Dia dels Mags d’Orient,
regals als nens en augment.
¡¡¡Alerta mags de la terra,
que manca l’aigua en la gerra!!!.
LA INSPIRACIÓ
Que és la Inspiració?.
Espurnes descendents de llum divina
confortant a la terra pelegrina.
Que és la Inspiració?.
Creacions humanes admirades
amb empremtes dels deus entremesclades.
Que és la Inspiració?.
Un esforç de recerca acumulat
donant fruit al moment menys pensat.
Que és la Inspiració?.
Una gran sacsejada a la idees
al temps de glorioses epopeies.
Que és la Inspiració?.
Borretxera de geni creador
barrejada amb amor envolador.
Que es la Inspiració?
Una encesa de sopte d’un llampec
despertant al poeta dormilec.
Que és la Inspiració?.
Bellesa torbadora quan envolta
de formes i costums de poca solta.
Que es la Inspiració?.
Durant l’enfonsament de les “bessones”
nostres cors en angoixa a les estones.
Que és la Inspiració?
Bellesa encisadora de Natura
adornada amb paraules de cultura.
Que és la inspiració?.
Una empenta a més estimació.
3.1.06
Ahir va ser
Any 1945 Imatges Google
(Quan vam celebrar els 60 anys el grup de la lleva del meu poble nescuts al 1945, la filla de l'antic sereno ens va escriure i recitar aquest poema. Concretament, la Mª Assumpció Benach)
Ahir va ser així. Ho explico (aquesta poesia no és meva)
Quan el sol esta radiant
i a la nit hi ha lluna plena
sents que en tu es desencadena
un sentit d’ànim vibrant.
Al mil nou-cents quaranta cinc
no érem més que uns infantons
i ens trobem uns seixantons
quan arriba el dos mil cinc.
El que compta no és l’edat
sinó les moltes vivències
i el farcellet d’experiències
que el temps nostre ha comportat.
Els primers anys al col·legi
fent algun que altre garigot
i el cinema d’en Xarlot
era el nostre privilegi.
Dels llapis i les llibretes
hem passat a l’Internet
també el poble esta molt net
sense fems ni “olivetes”.
L’ambient del carrer major
i anar a ballar al molí
el casal que és construí
i un cinema d’allò millor.
La festa major a la plaça
l’estrena d’un nou vestit
i el quedar-te avergonyit
quan et donaven carbassa.
¿I no recordeu les gralles
i la fira amb tants gitanos
amb molt bestiar i tatanus
i els paredons de quincalla?
¿Qui podria pensar tot d’una
en pantalles de colors
que tindríem televisor
i que aniríem a la lluna?
Tractor cotxe i avió
amb aire condicionat,
si algun carro s’ha quedat
es sols per decoració.
Però no parlem més de ciència
que no acabaríem mai
i com que el sopar és tan guai
ja em tingut prou paciència.
Em resta molt per explicar
hi ha tantes i tantes coses…
però cal deixar algunes roses
per collir-les l’endemà.
Que gaudim doncs de la festa,
del viure que ens ha tocat
d’un mon quasi capgirat
com en aquest vers manifesto.
M. Assumpció Benach, Octubre 2005
La foto dels seixantons del poble es aquí
http://fotosamigues.blogspot.com/2007/02/seixantons-del-poble.html
(Nota: en el paragraf 5 quan diu "sense fems ni olivetes", les "olivetes" les he entès com els "cagallonets" de cabra que sempre abundaven en els nostres carrers.)
(Quan vam celebrar els 60 anys el grup de la lleva del meu poble nescuts al 1945, la filla de l'antic sereno ens va escriure i recitar aquest poema. Concretament, la Mª Assumpció Benach)
Ahir va ser així. Ho explico (aquesta poesia no és meva)
Quan el sol esta radiant
i a la nit hi ha lluna plena
sents que en tu es desencadena
un sentit d’ànim vibrant.
Al mil nou-cents quaranta cinc
no érem més que uns infantons
i ens trobem uns seixantons
quan arriba el dos mil cinc.
El que compta no és l’edat
sinó les moltes vivències
i el farcellet d’experiències
que el temps nostre ha comportat.
Els primers anys al col·legi
fent algun que altre garigot
i el cinema d’en Xarlot
era el nostre privilegi.
Dels llapis i les llibretes
hem passat a l’Internet
també el poble esta molt net
sense fems ni “olivetes”.
L’ambient del carrer major
i anar a ballar al molí
el casal que és construí
i un cinema d’allò millor.
La festa major a la plaça
l’estrena d’un nou vestit
i el quedar-te avergonyit
quan et donaven carbassa.
¿I no recordeu les gralles
i la fira amb tants gitanos
amb molt bestiar i tatanus
i els paredons de quincalla?
¿Qui podria pensar tot d’una
en pantalles de colors
que tindríem televisor
i que aniríem a la lluna?
Tractor cotxe i avió
amb aire condicionat,
si algun carro s’ha quedat
es sols per decoració.
Però no parlem més de ciència
que no acabaríem mai
i com que el sopar és tan guai
ja em tingut prou paciència.
Em resta molt per explicar
hi ha tantes i tantes coses…
però cal deixar algunes roses
per collir-les l’endemà.
Que gaudim doncs de la festa,
del viure que ens ha tocat
d’un mon quasi capgirat
com en aquest vers manifesto.
M. Assumpció Benach, Octubre 2005
La foto dels seixantons del poble es aquí
http://fotosamigues.blogspot.com/2007/02/seixantons-del-poble.html
(Nota: en el paragraf 5 quan diu "sense fems ni olivetes", les "olivetes" les he entès com els "cagallonets" de cabra que sempre abundaven en els nostres carrers.)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
