Estel de l'Orient

Estel de Belèn Imatges Google

(Aquest és un dels primers poemes que vaig fer. El poema el vaig presentar a concurs en el recull commemoratiu en el desembre de l’any 1999 per celebrar l’arribada del 2000, (dels dos mil anys de Cristianisme), i el vaig fer amb caire religiós i emprant moltes metàfores. Haig de dir que hi vaig passar moltes hores perfeccionant-lo i el vaig enviar a la Fulla Diocesana de Girona que sovint publicaven poemes, però, per gran sorpresa meva no me’l van publicar i encara per molta més sorpresa, a partir de l’enviament del meu poema la Fulla Diocesana del Bisbat de Girona ja no va publicar més poemes. Dedueixo jo que, el meu poema els va espantar una mica per ser massa intel·lectual donat que els poemes que acostumaven a fer sortir eren més aviat senzills. Es una llàstima que la Fulla Diocesana de Girona no serveixi per fer una mica de gimnàstica mental en quant a la temàtica religiosa, i més aviat sembla un biberó per donar llet a les criatures petites).

Aclariment del poema:

Orient d’antiga Roma=la Palestina sotmesa a Roma; Coloma=Esperit Sant; Perfum=Flaire de santedad; Mar blava=L’Evangeli ens vingué per la mar; La Casa=L’Esglesia; L’Aigua clara dels Remeis=Baptisme i sagraments; L’Avançada=La ràpida Evangelització; La Pau entrellaçada=Les nacions donant-se les mans (llaços); La Llàntia infusa=La Llúm de Crist que els creients portem a dintre (infús, introduït a dins); Nuviatge=El Crist és el nuvi que segons la mística acompanya a l’Església en el seu peregrinar terrenal, per casar-se amb ella definitivament a la fi dels temps; El Misteri de la Imatge=la Imatge general del mateix Sant Crist que figura en les nostres esglésies.



Estel de l’Orient d’antiga Roma
Tu portàres la llum de la Coloma
i avui commemorem de copa i cava
el teu Perfum vingut de la mar blava.

Creuàres navegant dintre vaixell
a recerca de terra en desgavell
i trencares cadenes dels esclaus
amb les Ales batent dins als palaus.

De lluites i conquestes feres anys
al bell mig d’empaitades i paranys
i la Casa plantares entre els reis
oferint l’Aigua Clara dels Remeis.

No s’ha fet com volies l’Avançada
de germans en la Pau entrellaçada
i encara émpren els pobles la batussa
quan els manca la Llàntia Infusa.

Dos mil anys per a Tu valen un dia
de progrés en l’Amor a milloria
i els segles s’esperancen Nuviatge
del Misteri que abrigues en la Imatge.